J.F.A.T.L.LL. (2)

(...) Es va inclinar i, tot seguit, va estendre la mà fins a tocar el cor d'en Toti. En Toti amb prou feines respirava de tanta emoció i va dir: "Us dono les gràcies per haver-me triat per a aquest viatge". I el vell va afegir: "La Campaneta t'hi acompanyarà. Deixa't guiar per ella i per la teva il·lusió en tot moment. Fins aviat, Toti." (...)

J.F.A.T.L.LL.

(...) Quan va arribar-hi, va contemplar una escena d'allò més increïble: hi havia un gran munt de joguines i de caixes de regals que s'alçaven davant seu, i quan va aixecar els ulls cap al cel, va comprovar amb sorpresa que el munt de joguines arribava fins a tocar la lluna. Al peu de les joguines, va reconèixer el vell follet savi i la fada Campaneta, que l'havia visitat l'altra nit. (...)

Tercera de les sis ilustracions que formen part del conte "Joguines fins a tocar la Lluna". He hagut d'adaptar cada ilustració a l'espai que em proporcionaven, ja que a part del text del conte, que se situarà a la part superior esquerra, se sumaran els productes a la part inferior del dibuix.

Gámster & Mafi Oso

Alea jacta est

Pròximament, el comic sencer a color!!

Falta 1 dia...

Falten 2 dies...

Falten 3 dies...

10/10/08 Dia mundial contra la pena de muerte

Más y mejor en:
Palabrando / Humor tonto para gente inteligente
(Click en los enlaces)

Joguines fins a quedar tocat..

Detalls d'algunes de les ilustracions basades en el conte de nadal "Joguines fins a tocar la lluna". Un cap de setmana intens pero aqui teniu el resultat, no puc ensenyar més fins no estar publicat.

Muntanya de joguines

Unes quantes joguines que formaran la muntanya de regals fins a despenjar la lluna per la portada del catàleg del Centre Comercial Escale d'Andorra. Ilustrat íntegrament en vectors. Ara, a per 6 ilustracions interiors mes. Si, si.. també vectorialment :D

El meu primer dibuix

Ho tenia que posar. Entre tan de juguet vaig recordar com dibuixàvem de petits i em va sortir aquest dibuix tipic de qualsevol nen. La experiencia va be per deixarte portar per la inèrcia del dibuix, sense pensar on posar la linea. Per cert, no he tingut mai mascota, es per fer la conya xD

Una morta donant vida...

Definitivament tinc una época vectorial i massa temps per pensar... Un altre nou personatge, que no sé realment en quin format acabará pero que almenys té una història per portarla a cap: degut a un error a la invocació perque retorni a la vida, aquesta noia es veu obligada a adquirir "coneixements" per, progressivament, tornar a ser una noia normal. A la ilustracio, la noia ha aconseguit fer créixer una planta. Una morta que dóna vida, paradoxes de la vida tú...

Aventurers vectorials

He decidit "humanitzar" els personatges que composen el còmic-somni perque s'adaptin millor al guió que he estat preparant i modificant, ja que els anteriors estaven molt idealitzats. 

Ara ja puc dir que aquesta historia es dividirà en dos trames principals. La primera explicara les peripècies d'una parella rica i exploradora que troben un tresor maleït i la segona narrarà l'aventura del seu fill, que ha pressentit que alguna cosa no va be i decideix anar a buscar els seus pares que, tot i no saber on són, un sentit especial li marca el camí, sempre acompanyat del majordom de la familia junt el seu gosset. Les trames es creuaràn quan el nen descobreixi què hi ha dins el tresor...

Una historia d'aventures, que en tenia ganes, feta vectorialment. Aqui la creació dels personatges principals: la parella exploradora i el trio aventurer.

Freehandó Power

Dissenys d'unes samarretes per un curs musical.

En Quico, la mascota per a una pàgina web sobre medi ambient.

Primeres vinyetes d'un pròxim còmic, el guió del qual esta inspirat en un somni que vaig tenir i vaig decidir plasmar-lo. (Rollo Dalí, saps..)

El Hombre Bolo

Recupero este cómic sobre la vida del "Hombre Bolo", el hombre lobo disléxico. Coloreado para la ocasión :)

Joguines fins a despenjar la lluna...

Esbós d'una portada per un catàleg de joguines d'un centre comercial d'Andorra. Segurament inclogui moltes més joguines i no només les caixes, però aquesta es una primera idea. Sota, prova tècnica vectorial i de color que segurament tb canviará, sobretot les caixes, que poden anar amb textura de paper de regal; la lluna i les estrelles aniran iluminades...

Dídac i el Technotaure (Escena III)

Procés de creació de la tercera de les tres escenes del ditxós curt: la mort del Technotaure *O*

1) Esbós a llapis.
2) Inclusió de llums, ombres, textures i elements amb Photoshop.
3) Prova de color per ambientar l'escena. Photoshop.
4) Escena definitiva.

La Noche Boca Arriba

Vaig trobar un breu analisi mal traduit de la paraula MOTECA:

"En la noche boca arriba, Julio Cortazar usa nombre de un tipo de indio que no existe en realidad en la tierra. Dice que el caracter prinicpal esta con las motecas. Es una combinacion creativa de motocicleta y azteca. La moto es la maquina en que andaba el hombre antes de su collision, y obviamente los indios son la cultura en que se encuentra cuando esta en punto de ser sacrificado. En ese nombre hace la unificacion de las dos ideas centrales del cuento. Sin saber de que se trata el cuento seria posible oir el nombre y hacer unas prognosticaciones sobre el cuento. Indios y motocicletas en un nombre corta y breve, “moteca” forma el base de el cuento. Demuestra el choque de la modernidad con lo anciano y la industrialización con lo que vino antes"

Partint d'una primera i definitiva idea, he anat evolucionant-la fins aquest esboç dels dos personatges superposant-se i formant-ne un de sol, ja que la historia de "La Noche Boca Arriba" ens narra com l'indi azteca es realment qui somia amb el motorista per evadirse del que li esta succeint, pero alhora el propi motorista somia amb l'indi (ara ya sabem d'on es van inspirar els germans Wachowsky per fer Matrix...) Ara he de trobar un fons adient per aquesta escena onírica, i yastara tu... Pim pam