miércoles, 30 de mayo de 2007

Cubisme fotogràfic

Haviem de representar el cubisme mitjançant fotografies. Les caracteristiques del cubisme es regeixen a partir de la inclusió d'una 3a dimensió a les imatges, fent us del factor temps.

La meva imatge es una sequència que mostra dues dimensions, una estàtica on la noia aguanta el marc i la segona és el marc on es veu la mateixa noia que va girant fins quedarse amb la mateixa postura del principi. Quina es la realitat? El temps ve representat gràcies a la sequència en si i el fet de que la noia mostra un moviment giratori que ens demostra que ha passat el temps.

Oh, que tècnic m'ha quedat això... Tot i aixi ha sigut interessant jugar amb aquest moviment artístic, llàstima que hem tingut tant poc temps per desenvolupar-ho millor. Yo aquesta idea es quasi la primera que vaig aportar i axi s'ha quedat... A falta de tiempo, buenos son cubismos ;P

martes, 29 de mayo de 2007

Gouache, mi primera vez...


Posi, el primer cop que li fico les mans al gouache... Que gouay! jeje Es una bona tècnica que l'haure d'anar practicant més... pq fàcil no és. Però per ara ya se sap... Per lluïr s'ha de patir, diuen. Doncs patirem, perque s'ho val. El resultat que dóna es mot gràfic i m'interessa. La imatge, parla per si sola. Pobre el que vola...jeje Dw!

ANERIS (o sirena inversa)


Ens van dir que fariem una samarreta, però amb la condició de ficar-hi algun element natural. Jo no volia ficar floretes ni bestioletes. A més, ya que teniem la oportunitat de fer una samarreta volia que sigués lo més gràfica possible, a més d'impactant i que s'entengués al primer cop d'ull. Se'm va ocórrer aixo... Què passaria si la sirena estigués invertida, repugnant oi? jeje

viernes, 25 de mayo de 2007

Aquarel.les variades

Ho reconec... Toy pesao amb les aquarel.les, pero li estic trobant el "tranquillo" i me surten coses, si més no, interessants. Aqui van unes quantes ilustracions per la classe de tècniques... Son molt acadèmiques, se nota que son exercicis, que no hi ha un sentiment artístic al moment de fer-ho (em va agafar complexe de chino encerrao falsificant làmines clandestinament), pero weno... finalment aqui estan.

EVOLUTION?

Llapis de colors i tinta.
Un humil acudit gràfic, per la classe de Tècniques de la llotja.

14a Mostra de Jazz de Tortosa '07

Si... havia de sortir alguna cosa relacionada amb el món del disseny: la proposta d'un cartell per una mostra de jazz que se celebra a Tortosa. El tema d'enguany fa referència a Tete Montoliu, i s'havia d'incloure la frase "Tthanks for being here".

La meva proposta representa com tots els instruments típics de jazz estan al voltant del piano, instrument més característic del Tete Montoliu... Llavors la frase es com si la digués el Tete Montoliu a tots els altres instruments: gracies per estar aqui. Així amb la llum zenital (element típic de l'ambient dels locals de jazz) queda molt... celestial? :/

No m'acaba de convèncer... a part esta fet en dos dies, el primer per pensar la idea i l'altre per acabar el cartell. Crec que m'ha quedat molt fosc i la composició podia haver donat per més... Pero weno, no le pidas peras a un olmo. Ya veurem què decideixen el jurat. Dw!

jueves, 24 de mayo de 2007

Hay alguien al otro lado...

Un altre dibuix del llibre d'estil... Aquet cop és un dibuix ràpid fet amb rotring i retocat digitalment estudiant l'espai plàstic i la composició (coses de classe... =_=0). Es simple però la imatge es simpatica, no? jeje Dw!

Volando voy... Volando vengo...

Acuarela... Una tècnica que estic descubrint poc a poc i cada vegada m'agrada més. Pensar que al principi els hi tenia veritable tirria... Pero reconec que els hi dóna un toc a les imatges que me triunfa bastant... Seguirem explorant-la...

Aquest ilustració la he dibuixat al llibre d'estil de l'assignatura de projectes de la llotja. El format l'he retocat, ja que m'interessava fer-lo més allargat per donar encara més efecte d'altura i l'estela de moviment esta retocada infogràficament. Dw!

miércoles, 23 de mayo de 2007

CORALINE (Esbossos Finals)

Per començar, ficaré uns esbossos d'un llibre que estem ilustrant a la llotja... CORALINE, de Neil Gaiman. Al ser una història juvenil fantàstica, m'ha suposat un esforç bastant gran, ja que sempre he sigut de còmic... A més, tinc les idees quadrades pel fet del disseny. M'he hagut d'adaptar a les necessitats de les històries juvenils: més anatòmiques, més realistes... que el noi que ho llegeixi se senti atret pels dibuixos i no vegi una cosa supèrflua. Aquests, mostren un món fantàstic però que no ha de ser irreal.

Per cert, hablando del rei de roma, hauria d'estar fent feina de la llotja.... Weno, us deixo. Ja aniré penjant moooltes mes coses per aqui. Dw!
.
Capítol 3.- (...) Coraline cruzó la puerta. Avanzó por el pasillo llena de inquietud. Había algo que le resultaba muy familiar. La alfombra era igual a la de su casa. El papel de las paredes era idéntico. (...) Ya sabía dónde estaba, en su propia casa. No había salido de ella. (...)
.
.
Capítol 6.- (...) En el lugar del que Coraline procedía, cuando se atravesaba la arboleda no se veía nada más que un prado y la vieja cancha de tenis. En aquel sitio, por el contrario, es bosque se extendía más allá y, a medida que uno se adentraba en él, los árboles se volvían más toscos y perdían su apariencia vegetal. De pronto eran como imitaciones, como bocetos de árboles (...) Siguió caminando. Y entonces le envolvió la bruma. No era húmeda, como la niebla o la bruma normales. Ni tampoco era ni fría ni caliente. Coraline sintió como si entrase en la nada. (...) Soy una exploradora -se dijo- y he de averiguar cómo se sale de aquí. Debo seguir caminando. (...) Aquí no hay nada que explorar. Ésta es la parte de fuera, la que ella no se ha molestado en crear. ¿Ella? La que dice que es tu otra madre -le aclaró el gato. ¿Y que es en realidad? El animal no contestó, se limitó a seguir caminando sigilosamente junto a la niña a traves de la borrosa niebla. (...)
.
.
Capítol 7.- "(...) Extendió las manos para palpar el espacio en el que estaba prisionera. Era como un armario escobero: la altura permitía sentarse o estar de pie, pero no tenía espacio suficiente para tumbarse. Una de las paredes era de cristal, y al tocarla percibió su frialdad. (...)Pero entonces tocó lo que le pareció la cara y los labios de alguien (...) Coraline no dijo nada. Sintió el contacto de una mano fría sobre el rostro (...) Coraline vió, o imaginó haber visto, tres figuras tenues y pálidas como la luna durante el día. Parecían niños de su estatura. (...)"
.
.
Capítol 9.- "(...) Con aquella luz tenue le costó varios segundos saber de que se trataba: era un ser pálido e hinchado como un gusano, con extremidades delgadas como palos. El rostro, redondo y deforme como la masa de pan, carecía de formas (...) En la cara sin rasgos se abrió una boca, de cuyos labios colgaban hilillos de una sustancia blanquecina y pegajosa (...) La cosa asintió vigorosamente con la cabeza. Al moverla, el botón de su ojo se cayó (...) Cuando la cosa se le acercó, Coraline alargó una mano hacia el único ojo que le quedaba y tiró de el con todas sus fuerzas (...) La cosa no se movió de su sitio. A ciegas echó la cabeza hacia atrás, abrió la boca horriblemente y rugió de ira y frustración.(...)"