Una caixa de sorpreses...

Dibuixet només per provar com queden un compendi de diferentes tècniques: Llapis, acuarel.les i photoshop, amb textures a saco. Inspirant-me en l'increíble món de Ben Templesmith... un virtuós del retoc infogràfic. http://www.templesmith.com/ Impressionant...

El naixement d'una tira còmica

Us vull presentar en Kiko i en Koki. Junts serán els protagonistes del que vull que siguin unes tires còmiques semanals que aniré penjant al meu fotolog, que esta mes mort que viu. Per ressucitar-lo he decidit anar penjant tires amb les seves aventures. Us en faig cinc cèntims: en Kiko descobreix que el seu inseparable esquelet de peluix Koki cobra vida en el seus somnis. Li explica que pot fer el que vulgui, però com a conseqüencia el que faci allí repercutirá a l'exterior, a la vida real. Amb aquesta premisa portaré a cap aquest projecte personal. El podreu seguir a www.fotolog.com/fortunni . Espero que us agradi :P Dwww!

No ma fio de la mafia...

Un dibuixet fet al curro, mentre maquetava la familia de post-its, arxivadors de palanca i classificadors de malla metàl.lica... =_=

En què estaria pensant per acabar dibuixant això?

Esbossant un comic

Despres d'uns dies sabàtics ya es hora que em posi les piles amb l'assumpte comic. Per començar ni la història de la rata ni el hombre bolo seran les escollides. Des de fa molt temps sempre havia parlat de fer un còmic junt amb un guionista. Els tres últims han sigut idea i guió meus pero amb uns resultats no gaire satisfactoris. El còmic de la bodega i el del tabac van ser idea d'un colega i aquests van ser els primers en estar penjats a l'exposició junt amb els guanyadors. Per alguna cosa serà.... Es per això que aquest any, li cedeixo els honors de guionitzar les meves vinyetes al il.lustríssim Sr. Esteve. Aqui teniu dues proves de vinyetes a color (tot i que la història serà bastant fosca, ya aniré ultimant detalls). Dw!

Si.. bah.eii... si...

Provant varies tècniques en diferents esbossos d'una vinyeta amb dos interpretacions d'una mateixa acció... Ahi queda eso... Crec que al final refaré el de la rata (més endavant ficaré el grattage), he de definir l'estil encara però sé que amb grattage no... El hombre Bolo es intocable, s'ha de quedar tal cual el vaig fer... Dw!

Una gran idea (Salut, Amor iDisseny)

L'Escola d'Art i Disseny de Tarragona (EADT pa' los amigos) va celebrar 22 anys de l'àrea de disseny i en motiu d'això es va voler publicar un catàleg de totes les obres dels alumnes i ex-alumnes i professors que volguéssin participar.

El lema era "Salut, Amor i Disseny" i havies de plasmar quina era la teva idea sobre el disseny. Aquesta va ser la meva aportació: "UNA GRAN IDEA", relacionat en que el creatiu sempre està a la recerca de la gran idea i quan per fí la troba se li encén la bombeta. Jo ho he volgut fer literalment.

El dijous 14 de juny és la presentació del llibre al cafè-teatre Metropol de Tarragona, a les 22.00h. Ens veiem alli! (o no..., perque maxo faré "triplete" aqueta semana... Entre axo, despres surt de fiestón, l'endemà a currar i a la nit despedida i cierre de la Llotja =_=) Pero, trankis... Ho intentaré i viviré (beberé?) para contarlo. Dw!

Coraline definitiu amb maquetació final

Vaig a imprimir tot aixo, a vere si s'acaba d'una p*** vegada :P

Fotonovel.la express

Si amigos... Realitzada en una hora, retocada en una altra i montada en una altra més. Si ho hagués sabut no ho hagués deixat pel final i tenir que fer-ho a tota llet, com sempre fai amb tot U_U Dono les gràcies sobretot als "actors", que ho heu fet de putissima mare amb el poc temps que teniem i ha quedat com volia. Merci als dos! Hauria d'haver fet una foto a la concha de la Concha? Válgame, quina imatge... =_=

Treball per la classe de fotografia, on haviem de dibuixar un storyboard i realitzar la fotonovel.la basant-nos lo més fidel possible en aquests dibuixos previs. Dw!

S'acabó lo que se daba...

Últim dibuix del llibre d'estil!!! Ueeee Me'l vai voler currar una miqueta més... vai pillar una espècie de budista-savi xino-harecrisna fent gestos a lo bruce lee... si una anada de l'olla... pa' variar.... i el vai colorejar amb acuareles (uo, una altra vegada acuareles...) i llapis de colors; el fons i l"aura" amb Photoshop . Trobo que aquesta fusio de tècniques li dóna un bon aspecte i ho utilitzaré bastant en próximes il.lustracions.

Cova vectorial

Un dibuix del llibre d'estil originariament fet amb tinta i acuareles, però que vai pensar que quedaria millor vectoritzant-ho amb freehand...

Zanahorio en la red

Per petició popular, finalment Zanahorio surfega la web. Prepareu-vos conejitos, perque ja ha arribat i no amb bones intencions. Clickeu damunt les imatges per fer-les mes grans i poder llegirlo amb més deteniment. Aquest comic va ser presentat al XXIIè Concurs de Còmics "Ciutat de Cornellà", quedant entre els 25 primers, que van ser exposats entre els guanyadors. Fa cosa de 6 anys que intento guanyar el concurs, si més no quedar entre els publicats... si ja sé que n'hi ha d'altres però s'ha convertit en una qüestió d'orgull. Seguirem intentant-ho, ara que conec d'altres tècniques :P

Cubisme fotogràfic

Haviem de representar el cubisme mitjançant fotografies. Les caracteristiques del cubisme es regeixen a partir de la inclusió d'una 3a dimensió a les imatges, fent us del factor temps.

La meva imatge es una sequència que mostra dues dimensions, una estàtica on la noia aguanta el marc i la segona és el marc on es veu la mateixa noia que va girant fins quedarse amb la mateixa postura del principi. Quina es la realitat? El temps ve representat gràcies a la sequència en si i el fet de que la noia mostra un moviment giratori que ens demostra que ha passat el temps.

Oh, que tècnic m'ha quedat això... Tot i aixi ha sigut interessant jugar amb aquest moviment artístic, llàstima que hem tingut tant poc temps per desenvolupar-ho millor. Yo aquesta idea es quasi la primera que vaig aportar i axi s'ha quedat... A falta de tiempo, buenos son cubismos ;P

Gouache, mi primera vez...

Posi, el primer cop que li fico les mans al gouache... Que gouay! jeje Es una bona tècnica que l'haure d'anar practicant més... pq fàcil no és. Però per ara ya se sap... Per lluïr s'ha de patir, diuen. Doncs patirem, perque s'ho val. El resultat que dóna es mot gràfic i m'interessa. La imatge, parla per si sola. Pobre el que vola...jeje Dw!

ANERIS (o sirena inversa)

Ens van dir que fariem una samarreta, però amb la condició de ficar-hi algun element natural. Jo no volia ficar floretes ni bestioletes. A més, ya que teniem la oportunitat de fer una samarreta volia que sigués lo més gràfica possible, a més d'impactant i que s'entengués al primer cop d'ull. Se'm va ocórrer aixo... Què passaria si la sirena estigués invertida, repugnant oi? jeje

Aquarel.les variades

Ho reconec... Toy pesao amb les aquarel.les, pero li estic trobant el "tranquillo" i me surten coses, si més no, interessants. Aqui van unes quantes ilustracions per la classe de tècniques... Son molt acadèmiques, se nota que son exercicis, que no hi ha un sentiment artístic al moment de fer-ho (em va agafar complexe de chino encerrao falsificant làmines clandestinament), pero weno... finalment aqui estan.

EVOLUTION?

Llapis de colors i tinta.

Un humil acudit gràfic, per la classe de Tècniques de la llotja.

14a Mostra de Jazz de Tortosa '07

Si... havia de sortir alguna cosa relacionada amb el món del disseny: la proposta d'un cartell per una mostra de jazz que se celebra a Tortosa. El tema d'enguany fa referència a Tete Montoliu, i s'havia d'incloure la frase "Tthanks for being here".

La meva proposta representa com tots els instruments típics de jazz estan al voltant del piano, instrument més característic del Tete Montoliu... Llavors la frase es com si la digués el Tete Montoliu a tots els altres instruments: gracies per estar aqui. Així amb la llum zenital (element típic de l'ambient dels locals de jazz) queda molt... celestial? :/

No m'acaba de convèncer... a part esta fet en dos dies, el primer per pensar la idea i l'altre per acabar el cartell. Crec que m'ha quedat molt fosc i la composició podia haver donat per més... Pero weno, no le pidas peras a un olmo. Ya veurem què decideixen el jurat. Dw!

Hay alguien al otro lado...

Un altre dibuix del llibre d'estil... Aquet cop és un dibuix ràpid fet amb rotring i retocat digitalment estudiant l'espai plàstic i la composició (coses de classe... =_=0). Es simple però la imatge es simpatica, no? jeje Dw!

Volando voy... Volando vengo...

Acuarela... Una tècnica que estic descubrint poc a poc i cada vegada m'agrada més. Pensar que al principi els hi tenia veritable tirria... Pero reconec que els hi dóna un toc a les imatges que me triunfa bastant... Seguirem explorant-la...

Aquest ilustració la he dibuixat al llibre d'estil de l'assignatura de projectes de la llotja. El format l'he retocat, ja que m'interessava fer-lo més allargat per donar encara més efecte d'altura i l'estela de moviment esta retocada infogràficament. Dw!

CORALINE (Esbossos Finals)

Per començar, ficaré uns esbossos d'un llibre que estem ilustrant a la llotja... CORALINE, de Neil Gaiman. Al ser una història juvenil fantàstica, m'ha suposat un esforç bastant gran, ja que sempre he sigut de còmic... A més, tinc les idees quadrades pel fet del disseny. M'he hagut d'adaptar a les necessitats de les històries juvenils: més anatòmiques, més realistes... que el noi que ho llegeixi se senti atret pels dibuixos i no vegi una cosa supèrflua. Aquests, mostren un món fantàstic però que no ha de ser irreal.

Per cert, hablando del rei de roma, hauria d'estar fent feina de la llotja.... Weno, us deixo. Ja aniré penjant moooltes mes coses per aqui. Dw!

.

Capítol 3.- (...) Coraline cruzó la puerta. Avanzó por el pasillo llena de inquietud. Había algo que le resultaba muy familiar. La alfombra era igual a la de su casa. El papel de las paredes era idéntico. (...) Ya sabía dónde estaba, en su propia casa. No había salido de ella. (...)

.

.

Capítol 6.- (...) En el lugar del que Coraline procedía, cuando se atravesaba la arboleda no se veía nada más que un prado y la vieja cancha de tenis. En aquel sitio, por el contrario, es bosque se extendía más allá y, a medida que uno se adentraba en él, los árboles se volvían más toscos y perdían su apariencia vegetal. De pronto eran como imitaciones, como bocetos de árboles (...) Siguió caminando. Y entonces le envolvió la bruma. No era húmeda, como la niebla o la bruma normales. Ni tampoco era ni fría ni caliente. Coraline sintió como si entrase en la nada. (...) Soy una exploradora -se dijo- y he de averiguar cómo se sale de aquí. Debo seguir caminando. (...) Aquí no hay nada que explorar. Ésta es la parte de fuera, la que ella no se ha molestado en crear. ¿Ella? La que dice que es tu otra madre -le aclaró el gato. ¿Y que es en realidad? El animal no contestó, se limitó a seguir caminando sigilosamente junto a la niña a traves de la borrosa niebla. (...)

.

.

Capítol 7.- "(...) Extendió las manos para palpar el espacio en el que estaba prisionera. Era como un armario escobero: la altura permitía sentarse o estar de pie, pero no tenía espacio suficiente para tumbarse. Una de las paredes era de cristal, y al tocarla percibió su frialdad. (...)Pero entonces tocó lo que le pareció la cara y los labios de alguien (...) Coraline no dijo nada. Sintió el contacto de una mano fría sobre el rostro (...) Coraline vió, o imaginó haber visto, tres figuras tenues y pálidas como la luna durante el día. Parecían niños de su estatura. (...)"

.

.

Capítol 9.- "(...) Con aquella luz tenue le costó varios segundos saber de que se trataba: era un ser pálido e hinchado como un gusano, con extremidades delgadas como palos. El rostro, redondo y deforme como la masa de pan, carecía de formas (...) En la cara sin rasgos se abrió una boca, de cuyos labios colgaban hilillos de una sustancia blanquecina y pegajosa (...) La cosa asintió vigorosamente con la cabeza. Al moverla, el botón de su ojo se cayó (...) Cuando la cosa se le acercó, Coraline alargó una mano hacia el único ojo que le quedaba y tiró de el con todas sus fuerzas (...) La cosa no se movió de su sitio. A ciegas echó la cabeza hacia atrás, abrió la boca horriblemente y rugió de ira y frustración.(...)"